Sembla que era ahir i ja fa gairebé quatre anys que sóc regidor a l'Ajuntament de Figueres per ICV-E. Durant aquest temps hi ha hagut moments de tot, però estic content d'haver posat el meu granet de sorra per canviar les coses. Els regidors a l'oposició hem hagut de lluitar contra una majoria absoluta que no ha fet més que confirmar com de desastrosa és per a un govern, i de retruc, per a la ciutat i la ciutadania. No només perquè és nefasta en si mateixa, pel fet de deixar de banda el diàleg i la col.laboració amb la resta de partits, sinó que tampoc és bona, en particular a Figueres, perquè dins del mateix equip de govern només hi ha un parell de persones que decideixen i la resta fa el que li diuen. Això vol dir a la pràctica que Figueres queda en mans d'uns pocs que, a més a més, tenen poc contacte amb la vida real de la població i els seus problemes, i es corre el perill -i de fet passa-, que el projecte de ciutat es converteixi en un projecte personal, moment en el qual crec que la política perd el seu sentit.
Una altra de les sensacions que he tingut, i que ja tenia des de d'abans de formar part del consistori figuerenc, és la sensació de que a la política hi falta gent. Fer una anàlisi completa de perquè és així és complicat, i segurament jo no me´n sortiria gaire bé, però entre d'altres raons segurament hi trobaríem: la dedicació que exigeix, l'esgotament mental i la imatge negativa que ens formem de la vida política, i el poc interès de que continuï essent així per a qui se'n beneficia de que no canviï.
Un cop arribats a la porta de les noves eleccions municipals toca fer valoració d'aquests quatre anys, i estic content de la feina feta. Una de les coses que més m'ha costat d'acceptar és que no tothom té la voluntat de canviar les coses o la forma de fer-les. Tenia la convicció que després de tot el que ens ha pasat en els darrers quinze anys (corrupció, bombolla immobiliària, mobilitazions ciutadanes, baixa participació a les eleccions, descrèdit de la política, crisi econòmica, crisi de les institucions, etc.) més o menys tots tindríem ganes de fer les coses diferent. Fóssim del partit que fóssim. Però no ha sigut així.
Per altra banda, he fet oposició de la manera més elegant que he pogut. Diuen que “lo cortés no quita lo valiente”. Doncs això mateix, he intentat ser el més crític possible amb les coses que em semblava que no es feien bé, i he intentat defugir de la demagògia i fer una proposta a cada crítica que he fet. Quan ha fet falta he enganxat als “rivals” polítics i els he cantat la canya als passadissos de l'Ajuntament, perquè la política no només es fa al saló de plens, sinó que es fa a cada minut de la vida política. M'he enfadat amb molta gent, però quan ha fet falta també he rigut. He tingut dies de dormir poc al veure que les coses no sortien com jo volia, però també dies d'estar content de la feina feta.
Ara toca tornar-hi i millorar resultats. Millorar resultats a les eleccions i millorar resultats de la feina feta. Em vaig comprometre a treballar per la ciutat i la ciutadania durant dues legislatures i aquesta segona l'encaro amb moltes ganes i amb l'experiència d'aquest quatre anys. Disposat a fotre canya i, sobretot, disposat a governar per millorar la vida de totes i tots, i no només d'uns quants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada