Transparència informativa: un canvi de cultura és imprescindible! Article publicat a Hora Nova el 21 d'abril del 2015

L’ajuntament de Figueres ha fet arribar als mitjans un document que contenia un petit resum de la liquidació del pressupost de l’any 2014. Aquest document, en format “power point”, es composava de 8 planes, la primera de les quals contenia el títol i la darrera les conclusions.

El primer exercici que analitza, l’any 2011, tenia tots els paràmetres negatius. Amb la normativa actual, l’incompliment de l’objectiu d’estabilitat i el fet de tenir el romanent de tresoreria i l’estalvi net negatiu, comporten l’obligatorietat d’adoptar mesures econòmiques per a redreçar les xifres. Per tant, el sanejament econòmic és una conseqüència de la mala situació econòmica de l’any 2011.

També s’observa que la diferència entre els ingressos i les despeses supera els quatre milions d’euros. Això significa que l’Ajuntament de Figueres per tal d’obtenir un estalvi més gran, ha renunciat a millorar els serveis públics i a atendre millor les necessitats de la ciutadania, oblidant-se de les persones que més han patit la crisi econòmica. No hem d’oblidar doncs que l’esforç econòmic l’acaba fent el sector de la ciutadania amb més necessitats.

Pel que fa a les conclusions, se n'extreu la següent: “la liquidació del pressupost 2014 demostra que els càlculs d'ingressos i despeses es varen fer correctament". Aquest és un exemple clar de com el govern de Figueres juga amb la informació. Les previsions d’ingressos i de despeses del pressupost de l’any 2014 no apareixen en les xifres analitzades i, per tant, dir que de la informació es pot extreure que els càlculs es varen fer correctament o és un error o és un intent de manipulació.

La llei catalana de transparència, accés a la informació pública i bon govern diu en el seu preàmbul que “es pretén introduir un canvi en la cultura administrativa per tal que la ciutadania pugui tenir un coneixement i una informació àmplia de l’organització interna de l’Administració, dels elements més determinants d’acord amb els quals pren les decisions i dels motius que justifiquen la seva actuació, incloent-hi els compromisos econòmics que això comporta”. Aquest canvi de cultura és imprescindible, i ha de començar en la forma de fer en el govern municipal, donant la informació de forma entenedora i completa, i que ajudi realment a fer que la ciutadania pugui arribar a les seves pròpies conclusions i participar en les decisions de ciutat.

Els cinc districtes oblidats de Figueres

L'oblit ha sigut el gran aliat de la forma de fer política d'aquesta legislatura. Una promesa electoral, una moció aprovada o una novetat organitzativa, moltes vegades han acabat en algun document oficial, uns titulars, i amb unes fotografies publicades a la premsa i a les xarxes socials. I això és exactament el que ha passat amb la divisió per districtes de la ciutat de Figueres.

El 14 de juny del 2011, tres dies després de quedar constituïda la nova Corporació de l'Ajuntament sorgida de les eleccions del 2011, l'alcalde Santi Vila va dictar un decret d'alcaldia segons el qual es van constituir cinc districtes a la ciutat de Figueres: un al centre i quatre més, un a cada punt cardinal de la ciutat.

Segons aquell decret d'alcaldia, aquesta divisió per districtes havia de servir textualment per “vetllar la coordinació entre l’Ajuntament i les associacions i entitats ciutadanes que operen en el districte”, “fer el seguiment de l’acció de govern de l’Ajuntament en el districte”, “informar els ciutadans i entitats veïnals de les qüestions de competència municipal que afecten el planejament i gestió del districte”, “proposar a l’Ajuntament prioritzar actuacions en l’àmbit de les matèries de competència municipal relatives al districte”, “plantejar a l’Ajuntament prioritats pressupostàries així com les inversions a realitzar en el districte perquè es tinguin en compte a l’hora d’elaborar els pressupostos municipals”, “atendre les propostes, suggeriments o queixes de la ciutadania” i “recollir i canalitzar les peticions i propostes de la ciutadania i de les entitats ciutadanes pel que fa al funcionament dels serveis i actuacions municipals i a les necessitats del districte”.

A cadascun d'aquests districtes es va assignar una delegació especial d'un regidor del govern i d'un regidor suplent, també del govern, amb la negativa del govern a incorporar cap regidor de l'oposició en les delegacions dels districtes.

¿On ha quedat aquesta estructura que havia de permetre als ciutadans de Figueres tenir un control directe de la gestió del govern a l'Ajuntament? Doncs ha quedat en un decret d'alcaldia. En un paper. En una declaració d'intencions. Quines han sigut les priotitats pressupostaries que han marcat els veïns i veïnes dels districtes? Cap, el govern ha decidit per ell sol sense consultar ningú. L'oblit és el remei prescrit.

Doncs això no pot ser. Hem d'activar aquests districtes, acostant-los als barris, i dotant-los de poder de desició. La política participativa ha de permetre marcar les prioritats d'inversions als barris. Ha de ser des dels districtes des d'on es comenci la lluita contra l'atur a la ciutat, detectant quines necessitats hi ha i com podem ocupar els aturats responent a aquestes necessitats. Haurà de ser des dels districtes des d'on comencem el rescat social, i el millor estímul perquè no caigui en l'oblit és la participació directa de la gent i dels regidors de l'oposició. El nostre Compromís d'Esquerres per Figueres vetlla per la gent i la participació democràtica. Volem que la gestió als barris i als districtes sigui cosa de tots i totes, i amb la suma de les idees i els esforços dels figuerencs i les figuerenques aconseguirem una ciutat molt més justa i democràtica.