A VOTAR!!! Article publicat al Setmanari Hora Nova el 15 de novembre del 2011

El diumenge ens toca anar a votar. Hem d'elegir els 6 diputats que representaran els gironins i les gironines al Congrés dels Diputats. Més enllà de qui acabi guanyant aquestes eleccions, i de quines polítiques a nivell estatal tiri endavant el govern de torn, és molt important qui defensarà els interessos de les nostres comarques a Madrid. Els pot defensar algú que aposta per crear ocupació a les comarques gironines mitjançant un pla de creació de llocs de treball en els serveis socials i l'economia verda, i que entén que això no és una despesa sinó una inversió. Algú que creu que s'han de garantir uns salaris dignes i equitatius. Algú que creu que és necessari un sistema fiscal més just on qui més té més pagui. Algú que creu que ha de ser una prioritat lluitar contra el frau fiscal. Algú que aposta per la dació en pagament de l'habitatge. Algú que creu que s'ha de crear una banca pública que ajudi a la regulació del mercat i a l'eliminació de l'oligopoli actual. Algú que aposta per recuperar l'edad de la jubilació als 65 anys. Algú que sap que hi ha un moviment de persones indignades que han fet sentir la seva veu i a qui s'ha de donar respostes. Algú que aposta per la millora del ferrocarril convencional i no per el desdoblament indiscriminat de carreteres. Algú que creu que el territori i el paisatge són també un actiu econòmic i que s'han de preservar. Algú que aposta per el tancament de les nuclears. Algú que aposta per la creació de figures de protecció específiques per al medi marí, com creació de la reserva de les Illes Formigues, que garanteixin que el recurs pesquer i els ecosistemes associats a les nostres comarques. Aquest algú té nom i cognom. És diu Marc Vidal, i és el cap de llista de la coalició ICV-EUiA a la provincia de Girona. Ell i totes les dones i homes que integren la llista són la millor opció per votar el proper diumenge. No et quedis a casa! T'hi jugues molt!

DISCURS 1 NOVEMBRE 2011

Jo sóc el que va amb la samarreta blava de l'esquerra de la foto (sempre a l'esquerra!jeje!)
El que parla és en Diego Borrego del PP

Avui parlaré de política. Algú pot pensar que no és encertat per un dia com avui, però jo crec que si que ho és. Parlar de política és parlar de les persones. I parlar de les persones és parlar de llibertat. I la manca de llibertat és un dels motius per el qual avui estem aquí fent aquest homenatge i aquests parlaments.

Llibertat, “la sobirania resideix en el poble!”. Aquesta frase avui per avui és errònia. Avui en dia la sobirania resideix en els mercats, en el sistema financer, en les agències de qualificació i en els bancs. A Catalunya el 18,5 % de la població se situa per sota del llindar de la pobresa, i tenim més de 600.000 persones aturades. Aquesta greu crisi econòmica no l'han creat els ciutadans i ciutadanes, l'han creat els mercats. I l'estem pagant entre tots. Bé, sobretot els que menys tenen.

Ahir va entrar en vigor la llei del desnonament exprés. Permetent que, una vegada el propietari presenti una demanda per impagament, el secretari judicial doni un termini de 10 dies al llogater perquè pagui el seu deute, abandoni l'habitatge o presenti al·legacions per no fer el pagament.

Es redueixen els impostos a les rendes superiors a 120.000 € anuals, 50.000 persones a tot Catalunya. Una mesura que com sempre afecta als qui menys tenen.

S'elimina l'impost de succeccions, una mesura que només afecta a les 500 families més riques de Catalunya, un país on ser ric surt molt barat, i on quan convé preferim enmirallar-nos amb Madrid que amb el nord d'Europa.

Ara mateix hem de fer front a l'amenaça de la ruptura de la cohesió social. Sense cohesió social no hi ha llibertat. El tancament de centres d'atenció primària, les retallades en les escoles bressol i en les escoles de música i dansa, les retallades en les universitats i l'augment de les taxes universitàries, els desnonaments de les families......Tot això a costa dels qui menys tenen. Si vols una bona atenció mèdica, paga-te-la. I si no tens diners, fés cua. Aquestes són algunes de les mesures que ens porten al camí contrari de la cohesió social i d'una sortida justa de la crisi. I tot això perquè?

Sembla que la solució als problemes sigui cronificar les desigualtats socials. La llibertat és quelcom que va molt lligat a la dignitat, i la dignitat va lligada a la llibertat, i si entre tots no aconseguim fer de la llibertat i de la dignitat la nostra fita, podrem dir que hem perdut la batalla, igual que la van perdre tots aquells que van morir de forma injusta, buscant fer d'aquest misteriós lloc on vivim, un món millor.

Visca l'educació, visca la cultura, visca la igualtat,visca la dignitat i visca la llibertat.

Figueres, ciutat amiga dels circs sense animals? Article publicat al Setmanari Hora Nova el 20 de septembre del 2011

A principis d'aquest mes el Circo Europa va muntar la seva enorme carpa al clos de Fires i paral·lelament, l'alcalde ens anunciava la possibilitat d'engegar un festival del circ a la ciutat.  Se'm plantegen diversos dubtes sobre la seva viabilitat, però encara més respecte el seu rerafons pedagògic si prenem com a referència la majoria dels espectacles de circ que arriben a la ciutat. En el cas del Circo Europa, es tracta d’un circ en cert sentit tradicional: viu de l’espectacle, transmet emocions i pot arribar a fascinar infants i també adults, depenent de la qualitat de l'espectacle, ja sigui amb els equilibris dels trapezistes, amb la destresa dels malabaristes o amb la comicitat dels pallassos que entretenen centenars de nens i nenes. Alhora, i sense adonar-nos-en, molts d'aquests circs duen a la ciutat una estranya combinació d’entreteniment visual i d'espectacle llastimós amb animals salvatges. No tinc res contra el circ sinó contra la voluntat de convertir en espectacle la relació que se sustenta en la superioritat de l’espècie humana per damunt de les altres espècies animals. És com si no haguéssim superat una època passada: perpetuem una concepció del món des del prisma del segle XIX o principis del XX, quan la difusió que es feia del món animal -a Occident- només es trobava en els espectacles que es feien sota una carpa de colors. Avui ens pot semblar igualment increïble la destresa i el coratge del domador per aconseguir que bèsties ferotges alcin les potes i obrin les mandíbules, o perquè grans paquiderms facin equilibris en espais reduïdíssims, però no deixa de ser una experiència fora de lloc i sense sentit. Què n'obtenim de veure un rinoceront blanc, una espècie amenaçada, en un espectacle de diversió? El domini de l'home sobre d’altres espècies ha quedat suficientment demostrat amb l’aniquilació de moltes d’elles, però seguim fomentant aquesta idea cada vegada que a Figueres arriba un circ amb animals salvatges. Al darrere d’un número d’animals hi ha una altra història, la d’uns animals trets dels seu hàbitat natural, reclosos en espais reduïts i transportats d’un poble a un altre contínuament, sotmesos a un gran estrès. La seva alimentació pot ser l'adequada, però no disposen de l’espai vital, ni quan estan fora de les gàbies. Tristament, els animals del Circo Europa, com de molts altres circs, passaran la seva llastimosa vida aferrats a un espectacle que perpetua la seva existència com a animals de circ, i amb sort, els jubilaran en un parc animal. A Figueres, tot sovint ens emmirallem amb ciutats més avançades en aspectes econòmics, culturals, comercials i també industrials, però en el respecte a la vida salvatge, estem molt lluny encara d'un nivell acceptable. A Catalunya hi ha moltes ciutats, algunes de molt properes com Girona, Vic, Castelló d’Empúries o l’Escala que ja fa temps que s’han declarat ciutat amiga dels circs sense animals, per respecte amb la vida salvatge i per respecte als seus ciutadans així com per conscienciar tota la Societat de que la pretesa superioritat que ens atribuïm els humans es troba en què podem renunciar a utilitzar els animals per satisfer una necessitat d’entreteniment. M'agrada el circ, i vull malabars, trapezis i pallassos, entreteniment civilitzat, a la fi. Als animals salvatges els pertoca viure en el seu entorn natural.Per aquesta raó, des d'Iniciativa per Catalunya Verds proposarem al Ple de l'Ajuntament que s'aprovi una moció per declarar Figueres ciutat amiga dels circs sense animals, i ara és un bon moment, abans no organitzem un festival que ens deixi en evidència no només a casa nostra sinó més enllà de les nostres fronteres.

El Primer Ple. Article publicat al Setmanari Hora Nova el dimarts 18 de juliol del 2011

El passat dijous 7 de juliol va tenir lloc el primer Ple no extrodinari del nou consistori de l’Ajuntament de Figueres. Vaig creure oportú començar a preguntar al govern sobre un dels temes que crec que ha de ser puntal a partir d’ara: la transparència. Concretament les preguntes van ser:

1. Per què no s’han publicat a la web municipal el pressupost municipal (probablement un dels documents de més transcendència en l’activitat municipal) per tal de facilitar l’accés de la informació que conté a tota la ciutadania ?

2. Per què no es fa públic, eliminant la informació susceptible de poder estar afectada per la protecció de dades personals, el contingut de les convocatòries dels ordres del dia de les convocatòries de les actes de les Juntes de Govern i dels Plens ?

3. Per què no es fa públic, eliminant la informació susceptible de poder estar afectada per la protecció de dades personals, les actes de les Juntes de Govern i dels Plens ?

4. Per què s’utilitza el perfil públic del facebook de l’Ajuntament de Figueres per fer anuncis d’actes i esdeveniments i no com a eina de transmissió pública d’informació municipal?

                Aquestes quatre preguntes, lluny de ser el paradigma de la transparència i d’un “Ajuntament de parets de vidre”, han de ser l’inici d’una nova manera d’entendre l’activitat política. Ha de ser el primer pas per a facilitar l’accés dels ciutadans i ciutadanes a la informació necessària i a la participació.

La resposta del govern a aquestes preguntes va ser poc concreta, però en tot cas crec que tots vam entendre que en breu es farien passes endavant per tal de millorar la transparència de la Casa de la Vila. Des de ICV-E farem un control estricte per tal que això sigui així, i volem respostes concretes en breu. Com vaig dir al primer discurs que vaig fer a l'Ajuntament l'11 de juny:

..."Tinc la ferma convicció que la nostra societat i la seva política necessita canvis profunds, i que fent cas del nostre esperit municipalista, aquest canvi ha de començar des d´ara mateix als pobles i ciutats del nostre país."