A VOTAR!!! Article publicat al Setmanari Hora Nova el 15 de novembre del 2011

El diumenge ens toca anar a votar. Hem d'elegir els 6 diputats que representaran els gironins i les gironines al Congrés dels Diputats. Més enllà de qui acabi guanyant aquestes eleccions, i de quines polítiques a nivell estatal tiri endavant el govern de torn, és molt important qui defensarà els interessos de les nostres comarques a Madrid. Els pot defensar algú que aposta per crear ocupació a les comarques gironines mitjançant un pla de creació de llocs de treball en els serveis socials i l'economia verda, i que entén que això no és una despesa sinó una inversió. Algú que creu que s'han de garantir uns salaris dignes i equitatius. Algú que creu que és necessari un sistema fiscal més just on qui més té més pagui. Algú que creu que ha de ser una prioritat lluitar contra el frau fiscal. Algú que aposta per la dació en pagament de l'habitatge. Algú que creu que s'ha de crear una banca pública que ajudi a la regulació del mercat i a l'eliminació de l'oligopoli actual. Algú que aposta per recuperar l'edad de la jubilació als 65 anys. Algú que sap que hi ha un moviment de persones indignades que han fet sentir la seva veu i a qui s'ha de donar respostes. Algú que aposta per la millora del ferrocarril convencional i no per el desdoblament indiscriminat de carreteres. Algú que creu que el territori i el paisatge són també un actiu econòmic i que s'han de preservar. Algú que aposta per el tancament de les nuclears. Algú que aposta per la creació de figures de protecció específiques per al medi marí, com creació de la reserva de les Illes Formigues, que garanteixin que el recurs pesquer i els ecosistemes associats a les nostres comarques. Aquest algú té nom i cognom. És diu Marc Vidal, i és el cap de llista de la coalició ICV-EUiA a la provincia de Girona. Ell i totes les dones i homes que integren la llista són la millor opció per votar el proper diumenge. No et quedis a casa! T'hi jugues molt!

DISCURS 1 NOVEMBRE 2011

Jo sóc el que va amb la samarreta blava de l'esquerra de la foto (sempre a l'esquerra!jeje!)
El que parla és en Diego Borrego del PP

Avui parlaré de política. Algú pot pensar que no és encertat per un dia com avui, però jo crec que si que ho és. Parlar de política és parlar de les persones. I parlar de les persones és parlar de llibertat. I la manca de llibertat és un dels motius per el qual avui estem aquí fent aquest homenatge i aquests parlaments.

Llibertat, “la sobirania resideix en el poble!”. Aquesta frase avui per avui és errònia. Avui en dia la sobirania resideix en els mercats, en el sistema financer, en les agències de qualificació i en els bancs. A Catalunya el 18,5 % de la població se situa per sota del llindar de la pobresa, i tenim més de 600.000 persones aturades. Aquesta greu crisi econòmica no l'han creat els ciutadans i ciutadanes, l'han creat els mercats. I l'estem pagant entre tots. Bé, sobretot els que menys tenen.

Ahir va entrar en vigor la llei del desnonament exprés. Permetent que, una vegada el propietari presenti una demanda per impagament, el secretari judicial doni un termini de 10 dies al llogater perquè pagui el seu deute, abandoni l'habitatge o presenti al·legacions per no fer el pagament.

Es redueixen els impostos a les rendes superiors a 120.000 € anuals, 50.000 persones a tot Catalunya. Una mesura que com sempre afecta als qui menys tenen.

S'elimina l'impost de succeccions, una mesura que només afecta a les 500 families més riques de Catalunya, un país on ser ric surt molt barat, i on quan convé preferim enmirallar-nos amb Madrid que amb el nord d'Europa.

Ara mateix hem de fer front a l'amenaça de la ruptura de la cohesió social. Sense cohesió social no hi ha llibertat. El tancament de centres d'atenció primària, les retallades en les escoles bressol i en les escoles de música i dansa, les retallades en les universitats i l'augment de les taxes universitàries, els desnonaments de les families......Tot això a costa dels qui menys tenen. Si vols una bona atenció mèdica, paga-te-la. I si no tens diners, fés cua. Aquestes són algunes de les mesures que ens porten al camí contrari de la cohesió social i d'una sortida justa de la crisi. I tot això perquè?

Sembla que la solució als problemes sigui cronificar les desigualtats socials. La llibertat és quelcom que va molt lligat a la dignitat, i la dignitat va lligada a la llibertat, i si entre tots no aconseguim fer de la llibertat i de la dignitat la nostra fita, podrem dir que hem perdut la batalla, igual que la van perdre tots aquells que van morir de forma injusta, buscant fer d'aquest misteriós lloc on vivim, un món millor.

Visca l'educació, visca la cultura, visca la igualtat,visca la dignitat i visca la llibertat.