Pressupostos 2015, poca política i poques idees (Article Publicat a Hora Nova el 16 de desembre del 2014)

El passat dijous 11 de desembre es van aprovar inicialment els pressupostos de l'Ajuntament de Figueres per al proper any 2015.

Un pressupost es pot analitzar des de diferents òptiques. Una d'elles és quin grau d'implicació han tingut els ciutadans i ciutadanes de Figueres en l'elaboració del pressupost. En aquest sentit podem dir que el pressupost treu un zero com a resultat.

Dins aquest mateix camp crec que hem de distingir també entre dos factors fonamentals: un, quin diàleg amb els veïns i veïnes hi ha hagut per tal de decidir com es gastaran part dels diners recaptats del pressupost i, dos, quines facilitats ha posat el govern per tal de fer un pressupost entenedor per a la majoria de persones. Les figuerenques i els figuerencs no tenen perquè estar acostumats a llegir i entendre un pressupost d'ingressos i despeses per capítols. I és que si no has estat implicat directament amb l'administració, o ets un entès en economia, o has fet un esforç real per mirar d'entendre´l i que algú t'ho expliqui, un pressupost d'una administració no és fàcil d'interpretar. I darrera de cada pressupost hi ha també unes idees polítiques que en un pressupost general per capítols són difícils de destriar. El pitjor de tot és que sembla que al govern això ja li va bé.

Està clar que el govern resultant de les properes eleccions, del qual espero formar-ne part en una majoria d'esquerres, haurà de fer un esforç en aquest dos sentits i acostar el pressupost als veïns i veïnes d'una manera fàcil i entenedora. Una d'aquestes maneres és l'obligació d'elaborar, a part del model tradicional que marca la Llei Reguladora d'Hisendes Locals, un pressupost per programes. Què vol dir això? Intentaré explicar-ho amb un exemple. El pressupost pot dir que el servei de neteja de les dependències municipals costa 150.000 € anuals, i aquesta dada és de difícil interpretació per valorar si és molt o poc. Però si dic que la neteja del pavelló costa 10.000 €, la del teatre 40.000 € i la de les oficines de l'Ajuntament 100.000 €, com a mínim ens podrem fer una idea de com s'estan gastant aquests diners, i de que, per exemple, la neteja del teatre costa quatre vegades més que la del pavelló.

Si ens centrem ja plenament en l'anàlisi del contingut dels pressupostos del 2015, el primer que ens crida l'atenció és que el pressupost passa dels 48,79 milions d'euros als 51,15 milions d'euros. Part d'aquest increment es deu a la previsió que els ingressos d'IBI passin dels 14,95 milions del 2014 als 16,40 milions d'euros previstos al 2015. Això suposa un augment de 1,45 milions d'euros. Sembla que aquest increment vindrà donat per una revisió de les superfícies computables pel càlcul de l'IBI de diferents béns immobles de la ciutat. La veritat és que des de l'oposició ara mateix tenim poques dades per valorar si això realment serà així, però des de ICV-E mantenim les nostres reserves sobre aquesta previsió. Ho fem perquè ja va passar al 2011 que just a sota de la previsió d'ingressos anual d'IBI hi havia una partida de 2,61 milions d'euros que van anomenar IBI endarrerit, de la no se´n va recaptar ni un sol euro, i que va significar gairebé el 30% del dèficit acumulat de l'Ajuntament durant els anys 2010 i 2011.

Pel que fa a la despesa, lluny de creure´ns la canterella de que aquest és un pressupost social, veiem com per exemple la partida del Pla de Desenvolupament Comunitari del Barri de Sant Joan segueix amb la mateixa partida de sempre i, per tant, no és un tema prioritari pel govern.

Per altra banda veiem també com gran part del pressupost continua hipotecat per tres factors determinants: el primer, les despeses pel funcionament general de l'Ajuntament: personal, lloguers, serveis etc, que creiem que no és especialment preocupant si tenim en compte que som una ciutat de més de 45.000 habitants; el segon, la relació amb l'empresa mixta Ecoserveis, totalment perjudicial pels interessos econòmics de l'Ajuntament degut a les diferents modificacions realitzades de les condicions inicials i que sempre han anat en perjucici dels interessos econòmics de l'Ajuntament; i el tercer, la indecent quantitat de diners que paga l'Ajuntament de Figueres en concepte d'amortització de préstecs i d'interessos.

Una cosa està clara, aquest pressupost no és el nostre, i serà complicat donar-hi suport. Darrera aquests pressupostos poca política i poques idees.

Repensar la zona Oest. Article publicat a Hora Nova el 15 de novembre del 2014.

Moltes ciutats catalanes tenen barris que, per diferents motius, mereixen una especial atenció. A Figueres en podem trobar més d'un exemple. Però si n'hi ha un que darrerament ha estat en boca de tots és, sens dubte, la zona oest de Figueres amb el barris de Sant Joan i del Culubret.

La situació actual d'aquesta zona de la ciutat de Figueres és fruit de la falta de planificació i d'esforç dels diferents governs municipals dels darrers anys. La manca d'inversió en aquests barris, tant a nivell econòmic com a nivell de treball polític específic, ha vingut donada per la idea que la millora havia d'arribar només per la via de la reforma urbanística. Aquesta reforma urbanística havia de fer-se de la mateixa manera que es va fer al barri de La Mina a Barcelona, però amb una diferència: en el cas de La Mina a Barcelona la reforma girava entorn al Fórum de les Cultures i, en el cas de Figueres, havia d'arribar en forma de tren d'alta velocitat. Ningú va pensar però en dues coses que són molt importants: una, aquestes reformes normalment el que fan és simplement desplaçar el problema cap a altres barris o cap a altres poblacions sense atacar les arrels socials del problema, i dos, no sempre el context econòmic és el necessari per fer un “pelotazo” urbanístic d'aquestes característiques. Mentrestant, el govern actual de la ciutat de Figueres ha deixat que la situació s'anés desgastant i la tensió creixés fins a límits insospitats.

Sembla ser doncs, que el gran repte polític municipal respecte al Culubret i al barri de Sant Joan, a dia d'avui, passa per trobar la “solució” definitiva que desencalli una transformació d'aquesta zona. L'alcaldessa Marta Felip ja ens ha avançat que l'inici d'aquesta transformació urbanística que solucionarà tots els problemes del barri començarà amb l'enderrocament de 44 cases propietat de l'Incasòl on viu part de la comunitat gitana i, a més, ja ens ha avançat que aquests enderrocs començaran abans de nadal. Aquest anunci l'ha fet al seu “Felip´s Style” i les families afectades se n'han assabentat a través dels mitjans de comunicació, i així ho van expressar els representants de la comunitat gitana a la comissió de treball del Barri de Sant Joan.

El govern de CiU de la ciutat de Figueres parteix de la base que no pensa invertir ni un euro més de l'estrictament necessari per aquests barris, ja que creu que a la llarga la presió urbanística i el desenvolupament mateix al voltant de l'estació d'alta velocitat farà que constructores vegin oportunitat de negoci a la zona i, com va passar al Turó Baix, apostin per arribar a acords amb propietaris per poder comprar i construir en aquest terrenys. A la vegada l'Ajuntament facilitarà un planejament de la zona que permeti a les empreses veure l'oportunitat de negoci i de recuperar els diners invertits.

Per altra banda aquest mateix govern mareja la perdiu creant una comissió de treball del barri de Sant Joan que es reuneix molt de tant en tant i on encara no ha sigut capaç d'explicar com pensa afrontar el futur d'aquest barris. És una d'aquestes “comissions trampa” que només serveixen per poder dir que s'està treballant, quan la realitat és que darrera de tot això no hi ha res. Entre d'altres coses hem pogut veure com en aquestes comissions no hi han representants ni de la comunitat educativa ni de les forces de seguretat de la Policia Municipal ni de Mossos d'Esquadra. Que potser l'educació no ha de ser un eix de treball principal? Que la seguretat al barri no ho és també?

Evidentment des del govern es dirà que jas'està treballant en un PDC (Pla de desenvolupament Comunitari) en aquest barris, i des de ICV valorem la feina feta dins aquest Pla, però està clar que no n'hi ha prou. És més, l'any 2010 el pressupost de la partida de dinamització de la zona oest era de 66.800 € i aquest any 2014 és només de 62.700 € (tenint en compte que el 2012 i 2013 va baixar als 58.000 €). Per tant, en cap cas es pot dir que en els darrers any hagi format part de les prioritats polítiques de la ciutat. I així estem. Creiem que s'han d'invertir més diners en la lluita contra l'absentisme escolar, la formació d'adults i el reforç de l'Escola Pous i Pagès. S'ha de treballar per millorar la convivència entre veïns del barri i acabar amb les conductes incíviques. S'han d'invertir més diners en la seguretat d'aquesta zona, en la neteja i en la construcció i millora d'equipaments municipals. I unes despeses en aquests barris són una inversió pel futur. En definitiva, no pot ser que aquests barris i part dels seus veïns visquin al marge de la vida pública figuerenca. Evidentment s'han de repensar aquests barris, però la via de la reforma urbanística no és l'única a treballar. I sobretot, molt important, s'ha de tenir un projecte global que vagi més enllà dels titulars de premsa, el comís de plantes de marihuana i les batudes policials, i que ara mateix el govern de CiU no té.

Nosaltres decidim. Article publicat el 21 d'octubre a "Hora Nova"

Des de la manifestació amb el lema “Som una nació, nosaltres decidim” que el poble de Catalunya demana exactament això: decidir si opta per una independència i convertir-se en un nou estat, o decidir seguir vinculat a l'estat espanyol.
El President Mas va voler, després de l'èxit d'aquesta manifestació, convocar unes eleccions innecessàries amb la intenció d'obtenir una majoria absoluta, erigint-se en la campanya com el guia espiritual que ens portaria al poble de Catalunya a poder decidir el nostre futur. Però la majoria no va arribar. I la consulta del 9 de novembre, tal i com tots ens l'hem imaginat, tampoc arribarà.

Si la reacció de l'estat espanyol hagués sigut una sorpresa i hagués sortit del guió previst, es podria entendre una certa improvisació del President. Però tot ha anat segons el previst: aprovació de la Llei de Consultes, Decret de convocatòria de la consulta per part del President, recurs del govern espanyol i suspensió (provisional) de la consulta per part del Tribunal Constitucional. Mas ha optat doncs per fer-nos creure que la consulta tiraria endavant segons el model que s'havia pactat amb la restat de partits que estan pel dret a decidir, i amb el vist-i-plau de la societat civil, i a la primera de canvi, amb el guió previst de què passaria, s'ha carregat el pacte d'unitat. Al meu entendre, una estafa i un fracàs. Realment em sento estafat com a ciutadà.
Després de dies de reflexions però, he decidit que el dia 9 de novembre aniré a votar. Aniré a votar pel simple fet que anar-hi serà millor que no anar-hi. Aniré a votar per donar una lliçó a la Camacho i a en Rivera, màxims representants de la fàbrica d'independentistes més gran de la història. No només aniré a votar, sinó que animaré a tothom a fer-ho. Als que són partidaris de la independència i als que no. No seré voluntari, però faré tot el possible perquè sigui un èxit.Una mobilització ciutadana com la que hem viscut els últims anys per part de la societat catalana és irrepetible. El 9 de novembre ha ser un petit pas més cap al referèndum final.

L'autobús urbà, molta improvisació. Article publicat a Hora Nova el dimarts 19 d'agost del 2014.

El serial del sistema de transport públic amb autobús a Figueres va camí de convertir-se en una tràgicomèdia política i administrativa d'aquestes on, sempre, qui en surten més perjudicats són els ciutadans i les ciutadanes de Figueres. 

Curiosament, aquest serial ha estat rodat als estudis FISERSA, on aquests últims anys també s'hi han rodat sèries infumables com "El gerent no ens agrada, canviem-lo", "Baixeu- vos el sou o us fotem al carrer", "Construïm una canonada i passem-nos els tràmits pel forro" o "Fem un consell d'administració a mida", totes elles protagonitzades per actors i actrius de "la movida convergent".

Doncs passant ara a un terreny menys satíric, toca parlar de la flota d'autobusos de la nostra ciutat. Si bé és veritat que el meu coneixement tècnic sobre autobusos és el mateix que tinc dels cotxes, nul, també és cert que per poder complir amb els compromisos de reducció de les emissions de gasos contaminants i partícules causants de l'efecte hivernacle, i per tenir una ciutat amb menys sorolls i menys fums, necessitem uns vehicles més ecològics.

L'any 2007 l'exalcalde Santi Vila, a petició del regidor de Medi Ambient Richard Elelman, es feia seva la idea de crear una flota d'autobusos elèctrics. L'adquisició d'aquest primer vehicle elèctric no ha estat tampoc absenta de polèmica. L'endarreriment per cobrar les subvencions europea i de la Generalitat (totes dues finalment cobrades) ha portat cua fins aquest any 2014. Tot i això s'ha de dir que, primer, aquest autobús compleix amb un servei de transport eficient i poc contaminant i, segon, ni de llarg dóna els problemes tècnics que molts li atribueixen amb una clara intencionalitat política (i així ho acrediten tècnics de l'Ajuntament). En tot cas, la intenció d'aquest article no és defensar un o altre tipus d'autobús, sinó fer notar la capacitat d'improvisació i la manca de criteri polític a l'hora de marcar quin ha de ser l'objectiu i el futur del transport públic a Figueres.

Així doncs, quan semblava que tots estàvem d'acord a canviar la tendència i apostar per l'adquisició d'autobusos poc contaminants i propulsats per energies més netes, tot això va quedar en no res. De cop, algú que en principi s'havia d'ocupar de planificar la renovació i el manteniment dels vehicles, es va adonar que els primitius autobusos de l'actual flota potser moririen en l'intent i que era el moment de canviar-los. Per uns d'elèctrics? Per uns de més ecològics? No. Per uns de gasoil. Sense dubte un pas enrere. A més, davant les crítiques dels que crèiem que això era un pas enrere, es llançava una notícia que ens deixava a tots amb la sensació que un cop més ens prenien el pèl: "...tranquils, un cop adquirits aquests autobusos de gasoil es procediria a "hibriditzar" els vells autocars de gasoil". Una nova improvisació sobre la marxa. Afegint també un toc d'humor a la tragèdia, un dels "tiranobusos" que corrien per Figueres en aquell moment anunciava una coneguda marca de cotxes que ens deia: "hibriditza't". Però no acaba aquí, setmanes més tard es comunica que s'adquiriran autobusos híbrids nous. Però no acaba tampoc aquí, finalment l'opció triada és adquirir autobusos propulsats per gas. Menys contaminants i silenciosos que els de gasoil, si, però segueix ara com ara el mateix model. I a la pregunta de: per què ara la bona opció és comprar autobusos propulsats per gas? la resposta és que aprofitant que l 'empresa de serveis funeraris que es troba al costat del parking dels vehicles de la flota municipal ha fet arribar les canonades de gas a les seves instal.lacions, era el moment de plantejar-se fer arribar el gas a les dependències de FISERSA i adquirir autobusos propulsats per aquest combustible.

Que què en penso de tot plegat? Doncs penso que aquest és un tema prou important. És prou important per no deixar marge a la improvisació. Estem parlant de desicions polítiques i tècniques que afecten la vida dels figuerencs i les figuerenques i que, a la vegada, han de demostrar el compromís de les ciutats modernes amb la lluita contra el canvi climàtic i els sorolls i fums de les ciutats. I penso que tampoc hem de perdre de vista que hem de donar un bon servei a la ciutat. I el que hem vist de moment és manca de previsió, manca de criteri, manca de principis i molta i molta improvisació. I malauradament ho hem vist amb la majoria de temes importants de la ciutat de Figueres. I és que sembla que el govern d'aquesta ciutat està més ocupat fent-se fotos de cara a la galeria i fent campanya que no pas de planificar el futur i pensar en com podem millorar la ciutat de Figueres.

"PRESSUPOSTOS 2014". Article publicat a Hora Nova el dimarts 21 de gener del 2014

Ahir dilluns va acabar el termini per presentar al·legacions als pressupostos municipals de la ciutat de Figueres per aquest any 2014. Els pressupostos es van aprovar inicialment, amb el vot en contra del grup municipal d’Iniciativa, el passat 18 de desembre. L'edicte d’exposició pública del pressupost es va publicar al BOP (Butlletí Oficial de la Província de Girona) el passat 31 de desembre, dia a partir del qual hi ha hagut 15 dies hàbils per presentar al·legacions.

El nostre vot en contra a l'aprovació inicial, així com les nostres al·legacions, s'han degut sobretot als dubtes que ens genera la previsió d'ingressos per aquest exercici. En aquest sentit, considerem que el pressupost d'ingressos es presenta amb unes dotacions inicials en alguns crèdits que no es justifiquen amb la recaptació de l'exercici 2013. Ens fa por que els ingressos no es compleixin i que es pugui revertir la dinàmica d'anar eixugant el dèficit creat per la mala gestió de l'exalcalde Santi Vila, o fins i tot tornar-ne a generar. Sospitem que en any preelectoral el govern de Convergència i Unió pot estar fent un brindis al Sol pel que fa als ingressos i que potser la jugada els hi sortirà bé, però que pot ser perillós i poc responsable. També és veritat que segurament es recaptarà més degut a una pujada dels impostos i de les taxes que malauradament afectarà a tots els figuerencs i figuerenques per igual. Una pujada que no ha tingut en compte la disminució del poder adquisitiu dels ciutadans, sobretot de la classe treballadora i dels que ara mateix pateixen més les conseqüencies d'aquesta estafa anomenada crisi.

A part dels dubtes pel que fa als ingressos, també tenim coses a dir respecte de les despeses. Trobem, per exemple, a l'apartat d'inversions una partida de 600.000 € anomenada “Plans Asfaltatges i voreres”. Crec que estarem tots d'acord que a Figueres el manteniment dels carrers és un dels punts febles, i que tant les voreres com els asfaltatges estan en molt males condicions. Però no és menys veritat que en els pressupostos de cada any hi ha una partida de “Conservació i Reparació de Vies Públiques”, que és clarament insuficient si ens basem en les evidències que podem constatar cada vegada que passegem per la ciutat. On vull anar a parar? Doncs és molt senzill: el govern de la nostra ciutat ha optat per fer una gran despesa de 600.000 € l'any 2014 (any preelectoral) per arreglar els carrers, enlloc de dotar de diners anualment la partida de “Conservació i Reparació de Vies Públiques”. Des del nostre grup municipal considerem una mala pràctica pressupostària destinar (en períodes preelectorals) recursos en inversions per millores despeses que haurien d’assumir-se en les partides de manteniment durant els diferents exercicis pressupostaris.

Tampoc veiem amb bons ulls, pel que fa a les inversions, la partida “Adquisicions patrimonials Casa Nou Vilas”. Considerem absolutament innecessària aquesta despesa ja que destinar aquesta finca a qualsevol servei generarà una despesa inassumible per l'Ajuntament de Figueres.

Considerem una alternativa més adequada per l'Ajuntament de Figueres plantejar-se una venda de l'immoble, per exemple, al CCAE, o a un altre comprador que hi pugui tenir interés. Els ingressos generats i l'estalvi de 150.000 € de l'anul·lació d'aquesta partida s'haurien de destinar a d'altres inversions més interessants per als ciutadans de Figueres. I seria trascendent que poguéssim ser els mateixos figuerencs i figuerenques qui decidíssim quina ha de ser la destinació d'aquests diners, ja que una vegada més aquests pressupostos s'han fet al marge dels ciutadans i les ciutadanes.

Serà complicat votar a favor d'aquest pressupostos que no fan més que perpetuar una manera de fer política de l'antiga escola.

"SOBRE COMUNICACIÓ I PROPAGANDA". Article publicat a la revista "Viu Figueres" del 2on semestre de l'any 2013.

La revista “Viu Figueres” és la publicació d'autobombo del govern de la ciutat de Figueres. En poques paraules: propaganda electoral del govern, fora de temporada, que paguem entre tots els figuerencs i figuerenques. I com a regidor i portaveu tinc l'oportunitat d'escriure la columneta que ens pertoca al grup municipal d'ICV-E a les últimes pàgines de la publicació de propaganda electoral del govern (l'oficial vull dir). Sense fer-me l'expert, perquè no en sóc, intentaré parlar una mica de la política comunicativa de l'Ajuntament de Figueres, però amb la visió crítica que em caracteritza i que em correspon.

El govern de CiU de l'Ajuntament de Figueres té molta cura de la seva comunicació, és per això que té com a mínim quatre càrrecs de confiança que participen total o parcialment en aquest aspecte, i que també paguem entre tots els figuerencs i figuerenques.

Podríem dir que a can CiU es produeix allò que en diem confusió entre partit i institució. És a dir, jo he guanyat les eleccions i ara l'Ajuntament és meu. Que per què dic això? Doncs és molt fàcil: a l'Ajuntament (el de tots, no només del govern) s'utilitzen una sèrie d'eines comunicatives internes, com el web municipal i les xarxes socials o aquesta mateixa “revista informativa que teniu a les mans,o d'externes, com els setmanaris comarcals”. Així doncs, hom podria esperar, per exemple, que en un ple el compte de twitter de l'Ajuntament publiqués un twit en aquest sentit: “Monfort (ICV-E) defensa la necessitat de crear una comissió per investigar tema canonada de FISERSA al #plefigueres”. Però això no és possible. Per què? Doncs perquè aquest twit va en contra de la línia  comunicativa. Per als responsables de comunicació de l'Ajuntament, que paguem entre tots, la feina dels grups municipals que no estem al govern s'ha de deixar de costat. Només s'ha de parlar de CiU, perquè la majoria democràtica ho permet. I és aquí on hauríem de recuperar els diversos models de codis ètics que des d'aquest i l'anterior govern se'ns va vendre com el remei a aquesta falta de transparència i crèdit de confiança que, des de la política en general, i en concret des del govern municipal, no hem sabut gestionar. Amb un parell de detalls, simbòlics al cap i a la fi, el tarannà hermètic que estem vivint podria canviar significativament:

No seria interessant que des de l'Ajuntament, en un ple per exemple, es parlés de com es desenvolupa realment el ple? Crec que sí.

I aquesta revista, no seria interessant cedir-la, per exemple, a les entitats de la ciutat per tal que hi poguéssin dir la seva? Crec que sí.