Parlant d'habitatge amb en Marc Vidal i la Montse Escutia

Discurs del 15 d'octubre del 2012 a l'homenatge a Lluís Companys

Ahir l'austríac Felix Baumgartner va fer un salt des de l'estratosfera, a més de 35.000 metres d'altura. Què petits que deuen semblar els problemes des d'allà dalt. I des d'allà dalt no es veuen les fronteres. Només es veu el blau del mar, el verd de la vegetació i el crema dels camps i les pedres. Som tant poca cosa... I ens pensem que som qui sap què... Doncs el 15 d'octubre de fa 72 anys, unes persones es van pensar que eren quelcom i que podien decidir acabar amb la vida d'una persona pel simple fet de pensar diferent que ells, i van assassinar brutalment el President Companys. La mort del President Companys és simbòlica pel fet de tractar-se d'un President, però la veritat és que cada dia moren milers de persones per culpa de l'odi irracional dels habitants d'aquest planeta anomenat Terra.

La violència no la trobem només en forma d'assassinats. La violència està cada dia a tocar en forma d'injustícies: Quatre millons de nens i nenes moren cada any de fam. Més del 20% de catalans viuen sota el llindar de la pobresa... Això és la violència silenciosa.

Als governs no els agrada que es parli de violència, ho hem pogut veure fa pocs dies, quan el govern d'aquest nostre país anomenat Catalunya ha fet dimitir la directora d'un programa per parlar de violència. Aquesta violència que ells mateixos permeten. Aquesta violència que cada dia mata però de la que és millor no parlar-ne, perquè escandalitza. Pobrets, potser més d'un hauria de pujar a fer companyia al senyor Baumgartner. Potser des d'allà dalt s'adonarien que no són més que una formigueta. Potser des d'allà dalt s'adonarien que la violència no està en les paraules sinó en els fets i en les polítiques injustes. Poser s'adonarien que a Catalunya la violència és diaria, i que és un drama, un drama amb solució.

Potser tots hauriem de fer l'exercici de mirar el món des de 35.000 metres d'alçada, i preguntar-nos què en volem fer d'aquest món. Quin món volem pels nostres fills?

El millor tribut que podem fer a les persones que, com Lluís Companys, van ser víctimes de la barbaritat humana, és lluitar contra la barbaritat humana. I no només amb paraules de cara a la galeria, sinó amb fets. Hem d'exigir a l'Estat Espanyol la repetició d'aquest judici injust i que demani perdó per la barbàrie de la mort. També hem de lluitar fermament perquè això no torni a succeïr. Enlloc. I sobretot, lluitar contra la violència diaria. Aquestes injustícies que degraden a l'ésser humà.