El President Mas va voler, després de l'èxit d'aquesta manifestació, convocar unes eleccions innecessàries amb la intenció d'obtenir una majoria absoluta, erigint-se en la campanya com el guia espiritual que ens portaria al poble de Catalunya a poder decidir el nostre futur. Però la majoria no va arribar. I la consulta del 9 de novembre, tal i com tots ens l'hem imaginat, tampoc arribarà.
Si la reacció de l'estat espanyol hagués sigut una sorpresa i hagués sortit del guió previst, es podria entendre una certa improvisació del President. Però tot ha anat segons el previst: aprovació de la Llei de Consultes, Decret de convocatòria de la consulta per part del President, recurs del govern espanyol i suspensió (provisional) de la consulta per part del Tribunal Constitucional. Mas ha optat doncs per fer-nos creure que la consulta tiraria endavant segons el model que s'havia pactat amb la restat de partits que estan pel dret a decidir, i amb el vist-i-plau de la societat civil, i a la primera de canvi, amb el guió previst de què passaria, s'ha carregat el pacte d'unitat. Al meu entendre, una estafa i un fracàs. Realment em sento estafat com a ciutadà.
Després de dies de reflexions però, he decidit que el dia 9 de novembre aniré a votar. Aniré a votar pel simple fet que anar-hi serà millor que no anar-hi. Aniré a votar per donar una lliçó a la Camacho i a en Rivera, màxims representants de la fàbrica d'independentistes més gran de la història. No només aniré a votar, sinó que animaré a tothom a fer-ho. Als que són partidaris de la independència i als que no. No seré voluntari, però faré tot el possible perquè sigui un èxit.Una mobilització ciutadana com la que hem viscut els últims anys per part de la societat catalana és irrepetible. El 9 de novembre ha ser un petit pas més cap al referèndum final.
