Sí, aquest és el títol del meu article: “No Limits”. Pot semblar marketing d'una marca de beguda energètica, o les primeres paraules per radio d'algú que acaba de fer volar pels aires El Pertús amb 30 tonelades de C4. Però la cosa no va per aquí. La cosa va del govern d'una ciutat que és barroer sense límits. I és que la cosa està degenerant a marxes forçades, i la seva manca d'ètica política sembla no tenir límits.
Intento explicar-me: està clar que pels grups de l'oposició és dur lluitar contra un govern amb majoria absoluta, i una de les vies polítiques que tenim els regidors que no estem al govern és presentar mocions, ja siguin redactades pels mateixos partits de l'oposició o per plataformes o entitats ciutadanes. El govern té l'oportunitat de votar les mocions a favor, en contra, abstenir-se o utilitzar la seva majoria absoluta per incorporar tantes esmenes com vulguin a les mocions i “prostituir-les” fins que diguin el que ells volen. I això és el que no és ètic. El govern és qui, més que ningú, pot presentar propostes i fer política sense entrebancs, i no fa falta que utilitzi aquestes “tàctiques” per tal d'anul.lar la feina dels grups de l'oposició.
Va passar per primer cop al ple del mes de desembre del 2012, quan la CUP, amb el suport de ICV-E, PSC, AMC i ERC va defensar una moció de la Plataforma SOS EDUCACIÓ per aturar les retallades a l'educació pública de Catalunya. Aquell dia el grup municipal de CIU es va trobar un redactat d'una moció que no compartien. La llògica diu que el que haurien d'haver fet era votar en contra de la moció o abstenir-se, però el que van acabar fent va ser precisament el que critico: fer un abús de la seva majoria absoluta per incorporar esmenes al text de la moció fins que va acabar diguent el que a ells els hi agradava. Resultat: SOS EDUCACIÓ veu com s'acaba votant una moció diferent de la que han redactat, sense possibilitat de defensar-se, i els cinc grups municipals que presentàvem la moció votant-hi en contra i el govern votant-hi a favor.
Va tornar a passar en el darrer ple del mes de novembre del 2013. Jo mateix vaig presentar una moció que vam redactar conjuntament Iniciativa per Catalunya i Nova Esquerra Catalana. La moció pretenia destinar 7 milions d'euros del Fons del Patrimoni del Sol a la compra d'habitatges per destinar al lloguer social. La mesura no agradava al govern de Convergència. I ho van tornar a fer, van incorporar tantes esmenes al redactat de la moció que em vaig veure obligat a retirar-la perquè no s'assemblava gens a la que havíem presentat.
Aquesta mala utilització de la majoria absoluta dels regidors de CIU i aquesta manca d'ètica política ens deixa a la resta de regidors en una situació d'indefensió. Fa falta actuar d'aquesta manera? Com lliga això amb el famós codi ètic que vol tirar endavant el govern de CIU?
Crec que el grup de Convergència i Unió, amb l'alcaldessa i el portaveu al capdavant, fa temps que han perdut el nord pel que fa a les relacions amb la resta de grups municipals. La situació fa temps que dura i crec que difícilment faran marxa enrera tinguent en compte que a part dels fets explicats hem tingut molts altres capítols d'aquesta manera d'actuar com trencaments a darrera hora de compromisos adquirits o trencaments d'altres pactes entre oposició i govern sense previ avís.
Així doncs, el despreci per part del govern de CIU a la feina de la resta de grups municipals de l'Ajuntament de Figueres sembla no tenir límits. I d'aquí el títol del meu article: NO LIMITS.
