A
principis d'aquest mes el Circo Europa va muntar la seva enorme carpa al clos de
Fires i paral·lelament, l'alcalde ens anunciava la possibilitat d'engegar un
festival del circ a la ciutat. Se'm plantegen diversos dubtes sobre la seva
viabilitat, però encara més respecte el seu rerafons pedagògic si prenem com a
referència la majoria dels espectacles de circ que arriben a la ciutat. En el
cas del Circo Europa, es tracta d’un circ en cert sentit tradicional: viu de
l’espectacle, transmet emocions i pot arribar a fascinar infants i també adults,
depenent de la qualitat de l'espectacle, ja sigui amb els equilibris dels
trapezistes, amb la destresa dels malabaristes o amb la comicitat dels pallassos
que entretenen centenars de nens i nenes. Alhora, i sense adonar-nos-en, molts
d'aquests circs duen a la ciutat una estranya combinació d’entreteniment visual
i d'espectacle llastimós amb animals salvatges. No tinc res contra el circ sinó
contra la voluntat de convertir en espectacle la relació que se sustenta en la
superioritat de l’espècie humana per damunt de les altres espècies animals. És
com si no haguéssim superat una època passada: perpetuem una concepció del món
des del prisma del segle XIX o principis del XX, quan la difusió que es feia del
món animal -a Occident- només es trobava en els espectacles que es feien sota
una carpa de colors. Avui ens pot semblar igualment increïble la destresa i el
coratge del domador per aconseguir que bèsties ferotges alcin les potes i obrin
les mandíbules, o perquè grans paquiderms facin equilibris en espais
reduïdíssims, però no deixa de ser una experiència fora de lloc i sense sentit.
Què n'obtenim de veure un rinoceront blanc, una espècie amenaçada, en un
espectacle de diversió? El domini de l'home sobre d’altres espècies ha quedat
suficientment demostrat amb l’aniquilació de moltes d’elles, però seguim
fomentant aquesta idea cada vegada que a Figueres arriba un circ amb animals
salvatges. Al darrere d’un número d’animals hi ha una altra història, la d’uns
animals trets dels seu hàbitat natural, reclosos en espais reduïts i
transportats d’un poble a un altre contínuament, sotmesos a un gran estrès. La
seva alimentació pot ser l'adequada, però no disposen de l’espai vital, ni quan
estan fora de les gàbies. Tristament, els animals del Circo Europa, com de molts
altres circs, passaran la seva llastimosa vida aferrats a un espectacle que
perpetua la seva existència com a animals de circ, i amb sort, els jubilaran en
un parc animal. A Figueres, tot sovint ens emmirallem amb ciutats més avançades
en aspectes econòmics, culturals, comercials i també industrials, però en el
respecte a la vida salvatge, estem molt lluny encara d'un nivell acceptable. A
Catalunya hi ha moltes ciutats, algunes de molt properes com Girona, Vic,
Castelló d’Empúries o l’Escala que ja fa temps que s’han declarat ciutat amiga dels circs sense
animals, per respecte amb la vida
salvatge i per respecte als seus ciutadans així com per conscienciar tota la
Societat de que la pretesa superioritat que ens atribuïm els humans es troba en
què podem renunciar a utilitzar els animals per satisfer una necessitat
d’entreteniment. M'agrada el circ, i vull malabars, trapezis i pallassos,
entreteniment civilitzat, a la fi. Als animals
salvatges els pertoca viure en el seu entorn natural.Per aquesta
raó, des d'Iniciativa per Catalunya Verds proposarem al Ple de l'Ajuntament que
s'aprovi una moció per declarar Figueres ciutat amiga dels circs sense animals,
i ara és un bon moment, abans no organitzem un festival que ens deixi en
evidència no només a casa nostra sinó més enllà de les nostres
fronteres.