“NO LIMITS”. Article publicat a Hora Nova el dimarts 19 de novembre del 2013

Sí, aquest és el títol del meu article: “No Limits”. Pot semblar marketing d'una marca de beguda energètica, o les primeres paraules per radio d'algú que acaba de fer volar pels aires El Pertús amb 30 tonelades de C4. Però la cosa no va per aquí. La cosa va del govern d'una ciutat que és barroer sense límits. I és que la cosa està degenerant a marxes forçades, i la seva manca d'ètica política sembla no tenir límits.

Intento explicar-me: està clar que pels grups de l'oposició és dur lluitar contra un govern amb majoria absoluta, i una de les vies polítiques que tenim els regidors que no estem al govern és presentar mocions, ja siguin redactades pels mateixos partits de l'oposició o per plataformes o entitats ciutadanes. El govern té l'oportunitat de votar les mocions a favor, en contra, abstenir-se o utilitzar la seva majoria absoluta per incorporar tantes esmenes com vulguin a les mocions i “prostituir-les” fins que diguin el que ells volen. I això és el que no és ètic. El govern és qui, més que ningú, pot presentar propostes i fer política sense entrebancs, i no fa falta que utilitzi aquestes “tàctiques” per tal d'anul.lar la feina dels grups de l'oposició.

Va passar per primer cop al ple del mes de desembre del 2012, quan la CUP, amb el suport de ICV-E, PSC, AMC i ERC va defensar una moció de la Plataforma SOS EDUCACIÓ per aturar les retallades a l'educació pública de Catalunya. Aquell dia el grup municipal de CIU es va trobar un redactat d'una moció que no compartien. La llògica diu que el que haurien d'haver fet era votar en contra de la moció o abstenir-se, però el que van acabar fent va ser precisament el que critico: fer un abús de la seva majoria absoluta per incorporar esmenes al text de la moció fins que va acabar diguent el que a ells els hi agradava. Resultat: SOS EDUCACIÓ veu com s'acaba votant una moció diferent de la que han redactat, sense possibilitat de defensar-se, i els cinc grups municipals que presentàvem la moció votant-hi en contra i el govern votant-hi a favor.

Va tornar a passar en el darrer ple del mes de novembre del 2013. Jo mateix vaig presentar una moció que vam redactar conjuntament Iniciativa per Catalunya i Nova Esquerra Catalana. La moció pretenia destinar 7 milions d'euros del Fons del Patrimoni del Sol a la compra d'habitatges per destinar al lloguer social. La mesura no agradava al govern de Convergència. I ho van tornar a fer, van incorporar tantes esmenes al redactat de la moció que em vaig veure obligat a retirar-la perquè no s'assemblava gens a la que havíem presentat.

Aquesta mala utilització de la majoria absoluta dels regidors de CIU i aquesta manca d'ètica política ens deixa a la resta de regidors en una situació d'indefensió. Fa falta actuar d'aquesta manera? Com lliga això amb el famós codi ètic que vol tirar endavant el govern de CIU?

Crec que el grup de Convergència i Unió, amb l'alcaldessa i el portaveu al capdavant, fa temps que han perdut el nord pel que fa a les relacions amb la resta de grups municipals. La situació fa temps que dura i crec que difícilment faran marxa enrera tinguent en compte que a part dels fets explicats hem tingut molts altres capítols d'aquesta manera d'actuar com trencaments a darrera hora de compromisos adquirits o trencaments d'altres pactes entre oposició i govern sense previ avís.

Així doncs, el despreci per part del govern de CIU a la feina de la resta de grups municipals de l'Ajuntament de Figueres sembla no tenir límits. I d'aquí el títol del meu article: NO LIMITS.

INTENTAR SUMAR (article publicat a Hora Nova el dimarts 15 d'octubre del 2013)

Ha arribat l'hora d'unir l'esquerra. Però sobretot d'unir l'esquerra transformadora: aquella que ha après del passat i que té clar que la responsabilitat política va més enllà de la simple gestió. L'esquerra que vol tornar el poder al poble. Com a ciutadà compromès, i amb una petita experiència en el món de la política municipal i de l'admistració, crec que hem de treballar per sumar una majoria ciutadana a favor de trencar amb allò establert.

L'ofensiva conservadora dels últims anys, i la gestió de la crisi (que el mateix sistema capitalista ha creat) per part de les dretes, ha tingut uns efectes devastadors. Els responsables polítics (sobretot de CIU i PP) han dinamitat les economies familiars de la majoria de ciutadans i han fet trontollar la societat en favor d'unes elits cada cop més riques. Han sembrat la por als pocs que han tingut la sort de conservar la feina i han anul.lat a base de clatellots a aquells que més malament ho passen.

Mentrestant les esquerres ens hem anat discutint a veure quina era la millor manera de frenar-los. I mentres ens hem anat discutint ens hem anat separant, facilitant la feina als polítics al poder per continuar fent de les seves.

Ha arribat l'hora de deixar enrere les diferències i fer front comú contra els responsables del patiment de la societat. Ens toca crear, conjuntament amb els moviments socials, una alternativa creïble i transformadora per aturar als que sempre manen, i per crear un futur pel país i per la ciutat.

Hem de ser capaços de sumar i de frenar les dretes, des dels Ajuntaments i des dels governs nacionals.

Des de Iniciativa per Catalunya Verds de Figueres treballarem per intentar sumar aquesta majoria que esdevingui una veritable alternativa a la dreta catalana, i per tant, des d'ara mateix ens posem a treballar en aquest sentit.

EL MEU PARLAMENT A L'ACTE INSTITUCIONAL DE LA DIADA DE L'11 DE SETEMBRE DEL 2013

Hola, em dic Xavi Monfort, tinc 33 anys, sóc d'Iniciativa, i tot i que les paraules acabades en -ISTA no m'agraden sóc independentista.

Sí, sóc d'un partit que defensa des del primer dia el dret a l'autodeterminació. Ha quedat clar?

Dins del meu partit hi ha molts independentistes, però també hi ha federalistes, autonomistes i gent que no ho té molt clar. I estic content de compartir idees polítiques amb ells i de poder compartir una idea molt clara: EL DRET AL POBLE DE CATALUNYA A DECIDIR EL SEU FUTUR.

Hi ha gent d'altres partits que em diuen:

“... ja seria hora que el vostre partit es decidís a veure si sou independentistes o què voleu ser”.

I jo contesto:

“... vés a cagar a la via quan passi el tren!!!Què passa? Que ara els partits s'han de dividir entre els que són independentistes i els que no ho són? Jo no puc compartir idees polítiques i projectes amb persones no independentistes? “

Independentment del país on visqui les meves idees polítiques són i seran les mateixes, i això és el que m'importa. Això i anar a votar a la consulta del proper 2014 per decidir el nostre futur.

I de moment Catalunya és un país corrupte. No us penseu pas que som un país de collons. Hi ha molta feina a fer i molta gent a qui penjar dels pebrots a la Plaça de l'Ajuntament. Però per començar a fer això no es pas necessari ser independents. És necessari creure que a part de ser catalans serem un país just, un país integrador i un país implacable amb la corrupció...

BONA DIADA A TOTES I A TOTS!!!

VISCA PENJAR DELS PEBROTS ALS CORRUPTES!!!

VISCA CATALUNYA SOCIALISTA!!!

CONTROL SOBIRANISTA Article publicat al Setmanari Hora Nova el dimarts 14 de maig del 2013

El passat divendres a les 8 de vespre vaig assistir a la xerrada col.loqui “Oligarquia Financera i Engranatge de l'Economia Espanyola” organitzada per la Plataforma Pels Drets Socials de l'Alt Empordà. A l'acte hi intervenien Manuel Puerto Ducet (Economista y autor del llibre “Oligarquía Financiera y Poder Político en España”), Joan Francesc Pascual (Ex-sercretari General de CCOO a Girona) i Amanda Griso (Ex-secretaria d'una immobiliaria). A l'acte, evidentment, gent d'esquerres de varies organitzacions i partits. El col.loqui posterior a la xerrada va derivar, com passa moltes vegades, en un debat sobre la independència de Catalunya. És per això que, arrel de l'interessant acte organitzar per la Plaforma dels Drets Social de l'Alt Empordà, m'agradaria aprofitar l'article d'aquesta setmana per reflexionar sobre la independència de Catalunya com a mitjà per sortir de la crisi.

La meva opinió és que el que ens ha portat a la crisi són les polítiques liberals i el poc control dels diferents governs per tal de regular les pràctiques financeres especulatives. En una hipotètica defensa de la propietat privada s'ha permès que grans poders econòmics especulessin, entre d'altres, amb el dret a tenir un lloc digne on viure de les persones o amb els estalvis dels treballadors.

Per altra banda, crec que també és cert que la liquiditat del govern de Catalunya es veu afectada greument pel dèficit fiscal i per mesures com el sostre de dèficit que marca el govern espanyol a les comunitats autònomes.

De totes maneres ja en començo a estar fart de que s'intenti vendre que la solució a tots els nostres problemes és la independència de Catalunya. Comparteixo que s'ha arribat a un punt de no retorn i que la relació de Catalunya amb Espanya és irreconciliable. No en tinc cap dubte de que el poble de Catalunya ha de poder decidir el seu futur en un referèndum. I jo votaré sí a la independència. Ara bé, ja n'hi ha prou de desviar l'atenció i de vendre la independència com a solució a tots els nostres problemes. Ja n'hi ha prou de ballar al só de la música del govern de Catalunya. El partit polític que ara mateix mana a Catalunya no ha dubtat ni un moment a pactar amb el Partit Popular. La última vegada encara no fa ni dos anys. Un partit carregat de casos de corrupció que prefereix tenir-nos distrets amb polèmiques identitaries que no pas pendents de la seva incompetència.

El que ens ha d'unir a tots no és la lluita per un estat propi. Això ja ho decidirem quan toqui (esperem que aviat) en un referèndum. El que ens ha d'unir a tots és la lluita contra la corrupció, la lluita pels drets socials i la lluita per una societat més justa.

Si les esquerres no trobem aquest nexe d'unió i ens deixem portar exclusivament pel discurs separatista com a solució a tot, la societat haurà fracasat. El poble haurà fracasat. I, tant si vivim en un país anomenat Catalunya, com si vivim en un país anomenat Espanya, la corrupció, la injusticia i els desequilibris socials, continuaran essent el pa de cada dia.

CIRC AMB ANIMALS, ALCALDESSA DE SUCRE (Article publicat al Setmanari Empordà el dimarts 9 d'abril del 2013)

Entenc que el món de la política és dur. Enfrontar idees -a vegades radicalment oposades i que un creu fermament- sovint pot portar a situacions incòmodes. Crec però, que una de les coses que no es poden perdre és el compromís amb la sempre necessària negociació política. És allò que ens fa millors, l'intercanvi, el jo faig però tu també fas. Però a les darreres setmanes aquesta negociació m'ha suposat viure el pitjor moment de traició política des de que sóc regidor. He tastat la duresa de la traïció personal -per part de Marta Felip- i política -per part de tot el grup de CIU-.De tots és coneguda la voluntat del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya - Verds de declarar Figueres "Ciutat Lliure de Circs amb Animals". Tenim els nostres motius per voler-ho. Perquè creiem en la dignitat humana i en el respecte per totes les espècies animals, i això és incompatible amb la vida indigna a què se sotmeten els animals que "treballen" als circs. Ho creiem fermanent necessari. Sabem que la gran majoria de les persones que ens van confiar el seu vot tenen la mateixa convicció que nosaltres. Ens sentim amb el deure de lluitar perquè això sigui així. Potser no ho aconseguirem, però ha de ser així. La lluita pels circs sense animals a Figueres la va començar en Richard Elelman i jo mateix l'he continuada. Fa més d'un any i mig que per primer cop des d'ICV-E vam portar al Ple de l'Ajuntament de Figueres la primera moció per tal de prohibir aquest tipus de circ a la ciutat. En una actitud del tot matusera per part del govern de Santi Vila, es va trencar la norma no escrita votar la urgència de totes les mocions que es presenten per part dels representants polítics a l'Ajuntament. Per tant, la moció no es va arribar a votar. No només això, sinó que vam haver d'insistir perquè la moció seguís el procés legal corresponent a les comissions informatives següents. Finalment la moció va passar en forma de dictamen al cap d'uns mesos. Evidentment el govern de CiU -capitanejat aleshores pel protaurí Santi Vila- no va permetre declarar Figueres "Ciutat Lliure de Circs amb Animals" per alguna raó poc clara i mai justificada.La legislatura és llarga, i a vegades un govern, tot i gaudir de majoria absoluta, necessita el suport puntual en certs temes. És aquí, on des d'ICV-E vam veure una escletxa per intentar-ho de nou. Negociacions polítiques entre l'alcaldessa Marta Felip i jo mateix ens porten a redactar una nova moció, la qual -entre d'altres coses-, rebaixa la part explicativa i es centra només en els animals salvatges. Fins aquí, tot i que al grup d'ICV-E ens hagués agradat fer-la extensiva a tots els animals, tot anava bé. Un parell de reunions, mails, wassaps i un dinar per acabar de redactar el contingut. El gabinet d'alcaldia em dóna el vist-i plau per parlar amb els mitjans de comunicació per anunciar l'aprovació de la moció en el Ple del dimarts 2 d'abril. Així ho faig i així s'informava a les pàgines d'aquest setmanari.El mateix dia, la duresa es fa realitat: 5 minuts abans de començar la Junta de Portaveus que precedeix al Ple arriba la traïció. El govern de Marta Felip m'anuncia, sense explicar-ne els motius, que la moció no prosperarà, i que si tinc intenció de presentar-la igualment, no en votaran la urgència. Jo m'indigno, crido a l'interlocutor, Josep Maria Godoy, demanant-li explicacions tal com raja: “Però què passa? No teniu paraula? Quina farsa és aquesta? Per quin motiu es trenca el pacte? No teniu vergonya! Vull explicacions!”Traït i apunyalat per l'esquena. Cap comentari per part de cap dels dotze regidors de CIU. Genís Matabosch, director del Festival del “Circ”, entre el poc públic assistent al Ple -la primera vegada que el veig en dos anys-. Lligo caps. No hi ha cap trucada, cap mail, cap sms per part de l'alcaldessa intentant explicar els motius de la traïció.El govern ha tallat d'arrel totes les negociacions amb ICV-E. L'alcaldessa no compleix. ICV-E trenquem relacions amb CIU. Xavi Monfort trenca relacions amb Marta Felip. De moment a Figueres: circ amb animals i alcaldessa de sucre.

Amb la recollida de les escombraries, a Figueres posem el carro davant dels bous

Amb els darrers moviments al voltant de la recollida dels residus urbans a Figueres m’ha quedat una estranya sensació d’incredulitat. Un dels punts del ple del mes de març era: “Dictamen relatiu a aprovar un conveni de cooperació amb el Consell Comarcal de l'Alt Empordà per a la redacció del Pla d'acció per a la gestió dels residus de Figueres”. El dictamen diu, entre d'altres, que “... aquest pla d'acció per a la gestió de residus ha de permetre definir els paràmetres tècnics de la prestació del servei de recollida, transport i gestió de residus de Figueres un cop s'hagi dissolt l'empresa d'economia mixta Fisersa Ecoserveis SA que presta aquest servei en l'actualitat. La seva dissolució es produirà el dia 1 d'octubre de 2016”. Evidentment el vot d’ICV-E va ser a favor de signar aquest conveni. Entre d'altres coses positives, ja veiem a l'horitzó el final d'aquesta sagnia que suposa per al pressupost municipal la relació amb l'empresa Ecoserveis. La redacció del “Pla d'acció” costarà 14.000 euros, dels quals en pagarem 10.000 aquest any i 4.000 més al 2014. La crítica que fem des d’ICV-E no és a la redacció del “Pla d'acció”, sinó a que aquest es fa tard i malament. I per això no entenem ¿com pot ser que una administració que s'ha gastat centenars de milers d'euros soterrant contenidors (fet que marca en gran mesura el sistema de recollida de residus), redacti el “Pla d'acció” “a posteriori”? Que potser algú es planteja decidir per on passarà una carretera un cop aquesta ja està feta? És evident que seguim fent les coses malament, doncs amb la recollida de les escombraries seguim posant el carro davant dels bous. El govern convergent, amb aquesta fal·lera d'”endreçar la ciutat”, no ha fet cas dels advertiments que fèiem des d’ICV-E, i ha continuat gastant els diners que no tenia soterrant contenidors. El cost de construcció dels contenidors soterrats és molt alt (un mínim de 25.000 € per bateria, multipliqueu!!!), el seu manteniment és car, i la recollida es més costosa i ineficient que amb d’altres sistemes. A més, després de la despesa, creieu que el govern es plantejarà altres tipus de recollida com el “porta a porta”? Evidentment que no. Doncs amb aquests antecedents, estem en el punt en el que redactarem un “pla d'acció” per a la gestió de residus. Us imagineu que el “pla d'acció” desaconselli la instal·lació de contenidors soterrats?

Article publicat al Setmanari Hora Nova el dimarts 19 de març del 2013 

TRANSPARÈNCIA. Article Publicat al Setmanari Hora Nova el dimarts 19 de febrer del 2013

Diumenge a la tarda em vaig asseure davant de l'ordinador amb un document en blanc de l'Open Office. Em disposava a escriure l'article que avui teniu a les mans, ja que des de feia uns dies em rondava pel cap que l'article havia de tractar sobre els casos de corrupció que estan colpejant la política catalana i l’espanyola, amb l'evident descrèdit que això implica per a tota l'esfera administrativa del país. A això, a més, cal afegir-hi la sensació d’indignació i impotència que tenim els ciutadans. Al matí però, ja m’havia quedat de pedra. La premsa es feia ressó de la imputació del regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Figueres, Manuel Toro, en “l’operatiu manga”. En concret, l'acusació és per tràfic d'influències. Que el pa de cada dia als diaris i als telenotícies siguin les notícies per possibles casos de corrupció em castiga l'ànima! Però el fet que aquestes notícies arribin a esquitxar l'Ajuntament de la ciutat on vius i que t'estimes, ho fa especialment.

Ahir dilluns a les quatre de la tarda teníem prevista una Junta de Portaveus d'aquelles a les que t'agradaria no haver d'anar. Dos punts a l'ordre del dia: Per una part, explicacions del govern sobre la imputació del senyor Manel Toro i, per una altra banda, explicacions, per part del PP, del procés de denúncia a la fiscalia de diversos moviments a l'empresa municipal Fisersa.

Amb el tema de la imputació seré molt clar. Tot el respecte pel senyor Manuel Toro i que vagi –sempre- per davant la presumpció d’innocència. El tracte mantingut amb ell –lluny de les discrepàncies ideològiques i polítiques evidents entre un militant d’ICV i un militant d'UDC- ha estat exquisit. De totes maneres, amb la responsabilitat que crec que em toca com a representant polític, i pensant en el bé de l'Ajuntament de Figueres i de la democràcia, en el cas que es confirmi la imputació, demanarem al regidor Toro que abandoni –provisionalment- totes les seves responsabilitats al govern de la ciutat. Tinc la ferma convicció que un polític imputat ha de deixar totes les seves funcions dins d’una administració fins que no es resolgui la seva vinculació amb un presumpte delicte que, recordem-ho, es troba en la gestió dels diners de tots els ciutadans. La situació del moment exigeix més que mai la transparència que venim demanant des de fa anys, però els passos del govern municipal no van en aquesta línia, doncs moltes decisions importants s’han traslladat a la Junta de Govern Local sota l’argument fal·laç de l’eficiència. La ciutadania es mereix que passem pàgina tan diligentment com sigui possible, i això implica fer net, arribar al fons de la qüestió i que no quedi cap ombra de dubte sobre la feina que fem des de la política municipal, tant des del govern com, des de l’oposició.