De la poca
separació entre allò ètic i allò que no ho és, la política n'ha inspirat moltes
ratlles al llarg de la història. A Figueres n'escrivim -i en deixem registre
oficial- quan es tracta de posar la identitat política per davant de les
persones i al darrer ple de l'ajuntament vam poder assistir a un nou capítol
d'aquest cinisme del govern de CiU. La plataforma SOS EDUCACIÓ de l'Alt Empordà
va presentar una moció en defensa de l'educació pública per debatre-la. Des del
principi, aquesta plataforma ha fet les coses molt bé: ens havia reunit a tots
els portaveus dels grups municipals per tal d'explicar-nos la moció i amb la
intenció de buscar un ampli consens per aprovar-la. Fins aquí tot correcte. A
l'hora de votar la moció però, el govern de la ciutat no es sentia prou còmode
amb el redactat i, fent ús de la seva majoria absoluta, tot i coneixent la
intenció de la plataforma de votar la moció tal i com l'havien presentat, va
incorporar dues esmenes que polititzaven la moció inicial, i canviaven totalment
la intenció de la plataforma, condicionant els acords i llançant pilotes fora.
El redactat que es va aprovar finalment incorporava les dues esmenes de CiU, i
des de l'oposició vam constatar, una vegada més, la impossibilitat de fer-hi res
al respecte ni de defensar els interessos dels proposants. Trobo que aquest abús
de la majoria absoluta queda lluny de l'ètica política. L'encara alcalde de la
ciutat, Santi Vila, i el regidor d'educació, Josep Maria Godoy, ens van donar
una lliçó del que no s'ha de fer: les mocions es voten a favor o es voten en
contra, però no es manipulen. I encara menys si es tracta d'una moció presentada
per una plataforma ciutadana. Aquest només és un exemple de fins on pot arribar
la manca de tacte polític i ètic d'aquest govern. Tot això em fa pensar que al
proper ple ordinari del mes de gener es tractarà el codi “ètic” que ens ha
vingut proposant reiteradament Santi Vila, qui, com ha quedat demostrat, no és
la persona més indicada per donar lliçons d'ètica ni de moral.