Seguidors

dimecres, 7 de gener del 2015

Figueres, any 2030 (i la necessitat de somniar...)


Figueres, any 2030. Fa temps que la zona est de la ciutat ha quedat alliberada dels dos passos a nivell i de la cicatriu que suposava el pas de la via del tren per aquest punt de la ciutat. La línia de tren convencional des de Portbou a Barcelona, ara soterrada al seu pas per Figueres, ha augmentat la seva freqüència de trens i és de les més utilitzades tant per treballadors i estudiants com per turistes que volen visitar amb tranquilitat les nostres contrades. Els terrenys alliberats gràcies a aquest soterrament han servit per disposar de nous espais verds en aquesta zona de la ciutat, per construir nous equipaments públics i relligar Vilatenim i la Marca de l'Ham amb el centre de Figueres, fent d'aquesta ruta una agradable passejada.

La zona oest de la ciutat també ha canviat. Fa temps que aquests barris s'han convertit en una zona de principal importància per Figueres. S'ha fet una gran inversió en la reforma dels carrers, la il·luminació i la construcció d'equipaments públics bàsics. Els esforços fets en matèria de seguretat, educació, cohesió social, participació ciutadana i dinamització han donat els seus fruits i els veïns i veïnes d'aquests barris ja veuen lluny aquells anys en què només pensaven en poder marxar del barri. A més a més, des que el Castell de Sant Ferran s'ha obert a la ciutat, és molt agradable passejar des de l'estació del tren d'alta velocitat fins al castell. Aquest espai emblemàtic s'ha convertit en un motor econòmic de la ciutat, i centenars de persones arriben diàriament per assistir als diferents cursos, convencions i esdeveniments esportius que es celebren al castell i el seu entorn. El castell ja és Figueres, i és fàcil veure-hi moviment durant tot el dia.
A Figueres ningú no especula amb la vivenda. L'habitatge és un dret de tots els ciutadans i de totes les ciutadanes. No hi ha gent sense casa, i gairebé totes les cases tenen gent. A Figueres cap empresa pot tallar el subministrament elèctric per impagament. Ni el de gas, ni d'aigua. Fa temps que els especuladors tenen les de perdre, perquè a Figueres qui compta són els seus ciutadans.
A Figueres és normal veure com tothom participa de la política. La majoria d'inversions es fan amb el consens veïnal. En els darrers anys els figuerencs han tirat enrere projectes que el govern de la ciutat trobava importants. En canvi, hem avançat molt en d'altres aspectes: ja disposem del segon CAP, i aviat tindrem el tercer (les urgències de l'hospital ja només serveixen per a això, per a les urgències). Tenim també un segon pavelló municipal i un hotel d'entitats. Una segona biblioteca municipal. S'han millorat els centres cívics. També s'ha fet una gran inversió a les escoles, tant en la reforma com en els equipaments.
La ciutat s'ha convertit en un atractiu turístic imprescindible. Ja no només es visita Figueres per anar al Museu Dalí. Una visita a la ciutat requereix com a mínim dos dies. Durant aquests dos dies podrem visitar museus, podrem degustar productes de la terra en diferents restaurants, podrem visitar el castell de Sant Ferran i fer un recorregut per la història de la ciutat.
És un matí de gener de l'any 2015 i la Rita avui arribarà tard a l'institut. Ha tingut un somni d'aquells que no li deixava obrir els ulls. Farà bé d'afanyar-se si no vol perdre´s la primera classe. De camí cap a l'"insti" intenta recordar el somni, i com sol passar quan ja fa una estona que t'has desperat li costa recordar les imatges. Però una cosa sí que la recorda. Aquella ciutat que ha vist l'hi agradava. Sempre li han dit que moltes coses no tenen solució i que sempre seran així. Però ella es resisteix a resignar-se, prefereix seguir somniant. I fa molt ben fet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada