La gent d'esquerres tenim un compromís amb Figueres, a més d'unes eleccions municipals a l'horitzó en què veurem un govern que assegura haver invertit més que mai en les persones. Evidentment, sense comptar amb elles més que per fer-se la foto amb l'anunci d'intencions. El nostre compromís però, no és de campanya electoral, és social, i persegueix la igualtat d'oportunitats i d'accés als serveis públics per a tothom. Volem recuperar uns serveis públics que, en mans de la dreta, cada vegada són menys públics i n'hi ha menys. Per això, aquests quatre anys de legislatura, des d'ICV -i majoritàriament des de l'esquerra, malauradament fragmentada al Ple i en la més absoluta minoria representativa- hem vingut demanant més esforços al govern amb l'administració dels béns i serveis municipals, que són de tots i totes. Volíem evitar que la crisi passés factura a qui més pateix els seus efectes: els aturats, els depenents, els i les pensionistes, i la majoria de la gent amb escassos recursos, a qui el pagament dels excessos globals afecta de forma molt particular, i sovint traumàtica, amb la pèrdua de la dignitat.
Mentre el govern s'ho escoltava amb indiferència -encara fa 4 anys negaven que la crisi ens hagués portat l'emergència social- només les portes de la caritat posaven un petit coixí a la situació. Una situació que s'ha vist constantment superada per la realitat. I a l'ajuntament, amb alguna espurna de dignitat, des de l'esquerra més alternativa hem reivindicat que s'actués de forma urgent, amb immediatesa, davant de la urgència social. Primer amb l'habitatge, i la seva funció social per resoldre situacions de risc, i amb el decebedor paper convergent dilatant -més de dos anys- la condonació de l'impost sobre la plusvàlua en la suposada "compra-venda" de l'habitatge d'on acabaven de desnonar les famílies. Una qüestió de baixesa moral que s'afegeix al tarannà absolutista -amb paraules mesurades, però absolutista a la fi- que només ha canviat amb la proximitat electoral. Com les sancions a les entitats que mantenen pisos desocuptas. Un drama. En el fons, CiU segueix descuidant l'atenció social des de la indiferència.
A Figueres, com a la majoria dels municipis, aquesta urgència requereix d'un rescat social de debò i no d'unes promeses de polítiques de caritat, ni tampoc d'un suposat seguiment a les necessitats socials sense objectius ni propostes d'actuació. La pobresa habitacional, l'alimentària, l'energètica i també l'emocional són, en conjunt, un pou sense fons del que n'és molt difícil sortir sense suport. I la ciutat és l'espai que alberga aquestes formes de pobresa. Per això és a la ciutat i des de l'ajuntament on hem d'escoltar i promoure aquelles actuacions a fi d'evitar la marginació de qui pateix les conseqüències d'una crisi profunda. Podem canviar-ho, però només podrem fer-ho junts. Des d'un compromís d'esquerres per Figueres.
Volem una ciutat viva i sana, neta de pràctiques clientelars, que gestioni amb eficiència els recursos públics que aportem la ciutadania i les altres administracions públiques. Volem coordinar -no dirigir- des de l'ajuntament la democratització de la ciutat. Figueres, i la millor forma d'aconseguir-ho és amb més democràcia i més participació, als barris i des dels barris, amb pressupostos participats, que atenguin prioritàriament les necessitats socials. Perquè la igualtat de tenir cobertes les necessitats més bàsiques és un primer pas a la justícia social. I l'accés als serveis públics, també. Quan hi arribarem podrem dir que a Figueres tothom hi viu dignament, i aquest és el nostre compromís amb Figueres i amb la seva gent. Podem fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada